Samarra (en àrab: سامرّاء, romanitzat: Sāmarrā’) és una ciutat de l'Iraq emplaçada sobre el marge oriental del riu Tigris, en la Governació de Saladí, a uns 125 km al nord de Bagdad. En 2002 comptava amb una població de 201 700 habitants. En 2007 va ser inclosa en la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill de la Unesco.
A causa de les conseqüències que va portar amb si la mort del califa Harun ar-Raixid, l'any 809, el califat va caure en una crisi molt severa. Com a vencedor de les disputes es va erigir el fill del califa mort, al-Mútassim, qui l'any 863 va decidir marxar de la ciutat de Bagdad, amb tota la seva administració, i fundar una nova urbs. Aquest va ser l'origen de Samarra.
Guiat per un desig de tranquil·litat i seguretat, el califa va posar tot la seva obstinació a aconseguir la major distància possible entre ell i el poble de Bagdad. La nova capital no va gaudir de llarga durada, perquè a penes cinquanta anys més tard el califa al-Mútadid va traslladar la capital de nou nou a Bagdad i Samarra va caure en l'oblit. Encara que els abbàssides només van tenir la seva seu principal en Samarra durant pocs anys, els edificis de la ciutat són llegendaris i alguns es troben entre els destins de pelegrinatge més importants dels xiïtes.
Especialment famosa és la Gran Mesquita (fotografia de dalt), de la qual a penes es conserva el seu minaret en forma de zigurat o espiral, en àrab el-malwiyya, que representa el record d'un Islam triomfant. La construcció de teules d'argila es va realitzar l'any 852 i va ser en la seva època la més gran de totes les mesquites del món musulmà. Un enorme mur envoltava el magnífic conjunt, que reflectia clarament l'afany imperial dels abbàssides.
No obstant això, molt més important que les restes d'aquesta famosa mesquita és per als pelegrins musulmans la mesquita daurada, que deu el seu nom a la cúpula daurada que llueix i que no va ser construïda fins al segle XX. La cúpula va ser víctima de l'explosió d'una bomba l'any 2006 i fins fa poc temps els creients no podien accedir a ella. En la mesquita es troben les tombes dels imams Alí an-Naqí i Muhàmmad al-Mahdí, dècim i onzè dels dotze imams xiïtes que van viure en el segle IX i que són venerats pels xiïtes en el curs del seu pelegrinatge a aquests llocs sagrats.
Sota la mesquita es troba un soterrani on el dotze imam, Muhàmmad al-Mahdí, suposadament va ser mantingut en secret i, per això, és un lloc de gran devoció.
