A 500 m aigua avall del poble d'Isil, al costat del cementiri, entre la carretera i la Noguera Pallaresa, prop del camí cap a la Vall d'Aran, l'església que s'alça arran de les aigües del riu, és una de les construccions romàniques més notables de la vall. S'accedeix al recinte de l'església i del fossar per un portal amb arc apuntat. El temple consta de tres naus --la central més ampla--, cobertes amb volta de canó la central i de quart de cercle les laterals. Les tres naus queden separades per dos murs d'arcs formers de mig punt. A la intersecció de cada arc hi ha unes mitges columnes que suporten arcs torals de mig punt fets amb adovellat de lloses. Aquests arcs sostenen l'embigat de la coberta, el qual queda substituït per voltes de reble en el tram proper a la capçalera. Al mur que s'aixeca per sobre els arcs formers del sector sud s'hi obre una finestra en cadascun dels dos trams més occidentals. Les parets perimètriques de les naus nord i sud tenen pilastres adossades de les quals surten uns arcs torals de quart de cercle.

Les naus són coronades, a l'est, per un absis i dues absidioles que s'obren amb doble arcada en gradació, apuntada al presbiteri central i de mig punt a les absidioles. A l'exterior s'assenten sobre un basament que protegeix l'edifici de la força de les aigües i s'han decorat amb un fris de dobles arcuacions entre lesenes. L'absis central presenta tres finestres de doble esqueixada amb arc de mig punt, mentre que les absidioles només en tenen una al centre, de les mateixes característiques. Cobreix els absis un enllosat protegit per un trencaaigües, on s'observa l'adovellat dels arcs presbiterals. El mur est de les naus s'eleva per damunt dels absis i sobre de cada un s'ha obert un ull de bou. (La millor vista exterior dels absis la podem obtenir de l'altra llera del riu.)

El frontispici, on hi ha la portalada, s'encara al sud i destaca per l'ornamentació, que el diferencia de la senzillesa de la resta de façanes. Corona la paret un fris d'arcuacions que queden interrompudes als angles est i oest, on hi ha uns torrellons escapçats sostinguts amb mènsukes, que també podem veure als altres dos angles de l'edifici. El fris torna a quedar tallat al tram situat sobre a porta, on es van encastar tard anament dos relleus del segle XII reaprofitats. Les arcuacions del fris, decorades amb un escacat, tenen al final de cada unió una mènsula esculpida. Estructuralment, la portalada recorda les portes de les esglésies d'Isaverre i d'Alós. Consta de tres arquivoltes de mig punt en gradació: la central presenta una decoració que alterna rosetes inscrites en un cercle i semicilindres llisos adossats. Les arquivoltes descansen damunt columnes llises que tenen bases de doble tors, capitells esculpits amb rostres humans i animals, que s'han interpretat com a representacions crítiques de vicis, i impostes decorades amb motius vegetals i rosetes. Tot el conjunt queda envoltat per un guardapols. La porta s'ha datat del segle XII o l'inici del XIII.

Entre el portal i els absis s'obren dues finestres geminades, de doble esqueixada i arc apuntat, i amb mainell i traceria de trifolis a l'interior; probablement corresponen a l'ampliació de dues obertures preexistents feta al segle XIV. 

A la façana oest, coronada per un petit campanar de cadireta d'un arc, hi podem observar testimonis dels estadis més primitius de l'edifici. Es tracta de les restes d'una antiga façana de tipus basilical, amb un cos central elevat i una nau de menor altura. La substitució d'aquesta estructura original per una coberta única de doble vessant va portar al sobre alçament de tot el bloc de l'edifici.