El pintor bolonyès  Domenico Zampieri (Domenichino 1581-1641) va ser molt aclamat en vida, sobretot pels seus frescos decoratius, però també va tenir importància com a pintor de paisatges, un gènere l'enfocament del qual exemplifica molt bé aquesta magnífica obra. 

Es tracta d'una versió de la llegenda de sant Jordi, de qui es diu que va salvar una princesa i tota una ciutat donant mort al drac que amenaçava de destruir-les. És una història senzilla, narrada amb claredat, però allò que domina el quadre és la placidesa del paisatge. 

Destaca l'harmonia d'una paleta de colors tènues. La llum participa de la contenció general. Una barreja estudiada de verds i de blaus que es torna boirosa a la distància, les formes suaus dels edificis de la ciutat i els reflexos de l'armadura de sant Jordi demostren una gran comprensió de la llum natural. 

Tant l'armadura del sant com el vestit de la princesa estan plens de detalls molt ben pintats on s'aprecia com era de gran dibuixant Domenichino, i la seva perícia en la composició. L'equilibri del quadre es basa en els arbres que emmarquen la imatge i altres elements concebuts per dirigir la mirada per tot el quadre.

Encara que l'escena del primer pla tingui molt potencial dramàtic, queda absorbida sense estridències per un conjunt serè. Tots aquests elements identifiquen el seu autor com el precedent directe de l'obra pionera de Claude Lorrain i Nicolas Poussin. Ajudant a posar els fonaments del paisatge poètic, Domenichino va fer una contribució de primeríssima importància a la tradició del paisatge.