El lloc d'Alós s'esmenta en l'acta de consagració apòcrifa de la Seu d'Urgell, com una de les parròquies de la Vall d'Àneu. En època medieval es parla de dues viles: Alós Jussà pertanyia al comte Artau II i fou donada al monestir de Gerri el (1090), donació en la qual es documenta per primera vegada l'església; Alós Sobirà era dels comtes de Pallars Jussà i probablement l'any 1278 passava a domini directe de l'infant Alfons. El 1368, Alós Jussà va esdevenir de domini exclusiu dels comtes de Pallars i al segle XV passava, amb tot el Pallars, als Cardona.
L'edifici
Al centre del poble d'Alós hi ha l'església actual de factura barroca, però conserva alguns elements de l'obra romànica. El més notable és la portada, situada a la façana sud, que té a banda i banda uns relleus esculpits. Al costat de la porta hi ha dues finestres de doble esqueixada que podrien correspondre a obertures originals.
El porta, en arc de mig punt i molt semblant al de Sant Joan, Consta de tres arquivoltes, suportades per columnes i envoltades per un guardapols. L'arquivolta central s'ha decorat amb rosetes encerclades que alternen amb unes peces cilíndriques. Al mateix motiu floral el podem veure a les impostes sobre les quals descansen les arquivoltes. Els capitells de les columnes s'ha esculpit amb rostres humans que evoquen la crítica d'algun vici, i animals. El conjunt s'ha datat de la fi del segle XII a l'inici del segle XIII+. L'aparell de la porta presenta carreus ben tallats, que contrasten amb els carreuons irregulars de pedra llosenca que deixa entreveure l'arrebossat de les parets. Aquest diferència d'aparell fa pensar que la porta es va incorporar a un edifici preexistent.
Els relleus situats a cada costat de la part superior dels guardapols de la porta tenen esculpides en alt relleu una parella de figures humanes agafades pel braç. Les faccions de la cara i la caixa toràcica es veuen força marcades. Probablement aquets relleus eren làpides sepulcrals del segle XII que van ser encastades a la façana en època tardana.
Entre els elements romànics de l'església cal esmentar dos blocs de pedra esculpits amb la representació d'una figura humana que es van trobar en el material de re ompliment dels murs del campanar. Per altra banda, a l'interior de l'església es conserven tres piques, una baptismal i dues d'oli, datades pels vols del segle XII o l'inici del XIII. La decoració es basa en motius geomètrics, vegetals, animals o figures humanes. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva el frontal d'altar del començament del segle XIII, tallat en fusta i policromat, que es creu procedent de l'església. Al centre se situa la Mare de Déu amb el Nen al genoll dret, envoltats per una màndorla subjectada per quatre àngels, i amb quatre apòstols a banda i banda.
Al carrer que voreja el nord-est de l'església es va excavar una antiga necròpoli utilitzada del segle XI al s. XVIII. Les tombes d'època romànica eren mixtes (meitat excavades a la roca i meitat construïdes amb lloses) o bé de grans lloses sense treballar.