Pere el Gran de Catalunya i Aragó i Carles I d'Anjou, germà del rei de França, eren enemics. La causa de la disputa era la possessió de l'illa de Sicília. Carles havia ocupat amb el favor del papa Climent IV. Manfred I i el seu fill Conradí de Sicília, els reis que hi havia a Sicília, van morir en combat. Però els sicilians no van estar contents de la dominació del d'Anjou, i es va formar un fort partit a favor del rei Pere el Gran, casat amb Constança la filla de Manfred i germana de Conradí. 

Els sicilians es van revoltar contra el rei francès. Aquesta revolta, que va ser molt famosa , es va conèixer amb el nom de Vespres Sicilianes. Arran d'aquesta revolta, el rei Pere va ocupar Sicília, i, és clar, Carles va esdevenir el seu enemic. El Sant Pare tampoc estava content: va dir que castigava el rei Pere desposseint-lo dels seus estats.

El rei de França, Felip II de França, com aliat del seu germà Carles d'Anjou, es va posar al front d'un nombrós exèrcit i va envair Catalunya. En arribar als Pirineus es va haver d'aturar, perquè els catalans li barraven el pas que no estava guardat, i per allí l'exèrcit francès va entrar a l'Empordà i va avançar fins Girona. Allà va posar setge a la ciutat. 

Una epidèmia de pesta va atacar els assetjants. Els gironins ho recorden en la llegenda que diu que, veient Sant Narcís el perill en què es trobava la seva ciutat, la va voler salvar, i de la seva tomba n'eixiren milions de mosques que escamparen la malaltia entre les tropes franceses.  

Llegenda a part, el cert és que la pesta féu estralls i fins i tot el rei francès emmalaltí. I no va tenir més remei que retornar a França. El rei Pere el Gran va deixar passar la comitiva reial, però després va atacar l'exèrcit, que va ser vençut totalment. També la flota francesa havia estat destruïda pels almiralls Roger de Llúria i Ramon Marquet. El rei de França havia fracassat en la seva intenció de conquerir la corona d'Aragó. Però l'enemistat entre la Cas de Barcelona i França durà molt de temps.